Crida l’atenció veure l’oposició frontal, decidida, determinadíssima, dels dos grans partits espanyols a proclamar l’asturià llengua oficial d’Astúries. A un idioma que s’utilitza, poc o molt, arreu del territori del país -excepte a la seva franja occidental- i que compta amb desenes de milers de parlants, li és negada la simple categoria de llengua cooficial amb l’espanyol. En aquest cas, el nacionalisme hispà actua amb la seva lògica de sempre: fer front a un perill perifèric. Un perill que, a Madrid, (...)