4 de desembre de 2009
Si s’ha de fer cas dels estudis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de l’Institut DYM, l’independentisme ha crescut un 14% a Catalunya en any i mig i l’unionisme ha davallat d’un 4%. Si el maig de 2009 la sobirania catalana era defensada pel 36% dels enquestats, ara ho és pel 50,3%, segons recull una exclusiva del diari Avui. Les enquestes -aquesta també- tendeixen a reflectir un estat d’opinió política. I el mèrit del sobiranisme ha estat el de situar l’independentisme al centre del debat.
Dels 10.000 -o 6.000, o 8.000, tant li fa- que van anar a Brussel·les fins als centenars de milers que estan cridats a votar a les consultes del 13 de desembre hi ha mesos de conquesta de l’espai mediàtic català per part del debat sobiranista. Superats els temps en què tot era oasi polític català on mai passava res, i oblidada l’època en què Albert Rivera i els seus tenien el favor de l’atenció mediàtica, ara la cosa va per un altre camí i de cop Arenys de Munt, el 13-D, un eventual referèndum, el Laporta polític i fins i tot el doctor Carretero apareixen constantment a les pàgines dels diaris.
És fiable que, amb només any i mig de separació, una enquesta dels mateixos estudiosos i amb el mateix objecte d’anàlisi doni resultats tan diferents? Es pot argumentar que, potser, les opinions de fons no han canviat tant, sinó que la centralitat del debat independentista han tret a la llum preferències polítiques que, en realitat, ja hi eren. Els resultats segurament també reflecteixen l’actual febrada sobiranista mediàtica i popular. I evidentment, també es pot deure a un error de l’enquesta. (Per cert, parlant de dades que canvien amb una rapidesa insòlita: diumenge passat, al rotatiu madrileny El País, Artur Mas era rotund en afirmar que un referèndum demostraria clarament que Catalunya vol continuar sent espanyola. Quatre dies després, el líder de la federació ja concedia que amb una participació baixa -sense concretar què és per a ell una participació baixa. La del referèndum de l’Estatut, potser?- guanyaria el sí.)
Vol dir tot això que un eventual referèndum està guanyat pel sí? En absolut, l’enquesta de la UOC s’insereix en un moment històric molt determinat i estudis que prenen en consideració dades al llarg de molts anys -com el presentat per Marc Belzunces l’any passat- diuen que la cosa està molt més ajustada i que podria caure d’ambdós costats. Això sí: les mostres -editorial dels diaris inclosa- que Catalunya rema des de fa temps en una direcció diferent a la d’Espanya són tan evidents i habituals que ningú està en posició de poder-les ignorar.
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu