Sort en tenim que, amb el pas del temps, les passions més primàries es van recobrint d’enginy i ironia. Amb la que està caient -Pretoria, Millet, Estatut, mediocritat política, etc.- si no hi poses una mica d’ironia i enginy pots acabar tornant-te boig. Algú em va dir no fa molt que les pitjors perversions es fabriquen en el pensament i, certament, tenia raó. Aquests dies estem veient molta gent que actua i opina en nom d’una pretesa justícia quan realment està responent a les seves pròpies passions i fantasmes.

Reduccions, generalitzacions, tòpics, fòbies i fantasmes. Tothom s’atreveix a parlar malament de la política i dels polítics. Tothom parla de desencant, d’escepticisme i de desinterès. I sí, és cert: hem arribat a un punt on l’opció de engegar-ho tot a pastar és temptativa. De fet, podríem fer-ho. La pregunta, però, és si ho hem de fer, si ens podem permetre el luxe de fer-ho.

En un país normal possiblement ho podríem fer. A Catalunya, però, és altament necessari sumar. Si no sumes, corres el risc de ser derrotat. I les derrotes, en segons quins moments, tenen preus molt elevats. Per tant, la meva resposta és que no. Des del meu punt de vista aquesta actitud és errònia, no ens ajuda.

Els polítics tracten amb interessos públics generals. Per aquest motiu el nivell de fiscalització ha de ser elevat. Quan es juga amb els sentiments i la butxaca de la col·lectivitat el nivell d’exigència ha de ser intens. És a dir, quan un polític cometi errors, menteixi o robi ha de ser castigat amb la màxima celeritat. Ara bé, això no ens ha de fer caure en injustes generalitzacions.

La societat necessita recuperar el prestigi i la dignitat de la política. No podem viure instal·lats alegrement en una actitud de recel, menyspreu o rebuig envers ella. Necessitem l’acció política i hem d’entendre que els polítics són persones de carn i ossos. Per tant, no podem escudar-nos constantment en aquesta actitud de no-assumpció de les pròpies responsabilitats individuals i col·lectives. La classe política, al capdavall, tan sols és un reflex de nosaltres mateixos.