Evitar el fet diferencial asturià
10 de setembre de 2008
Crida l’atenció veure l’oposició frontal, decidida, determinadíssima, dels dos grans partits espanyols a proclamar l’asturià llengua oficial d’Astúries. A un idioma que s’utilitza, poc o molt, arreu del territori del país -excepte a la seva franja occidental- i que compta amb desenes de milers de parlants, li és negada la simple categoria de llengua cooficial amb l’espanyol. En aquest cas, el nacionalisme hispà actua amb la seva lògica de sempre: fer front a un perill perifèric.
Un perill que, a Madrid, consideren que tenen controlat a dia d’avui, però que mai se sap com pot evolucionar si es baixa la guàrdia de les essències pàtries. Malgrat que són més de 250 les organitzacions que han demanat l’oficialitat de l’asturià -o precisament per això-, ni socialistes ni populars no en volen saber res, de donar dignitat oficial a l’idioma propi del país per al qual diuen governar. I això que ara, amb la reforma de l’Estatut asturià, l’ocasió era propícia.
La veritable raó de posar pals a les rodes a una llengua que tan poc mal pot fer a l’espanyol -si els arguments de la suposada marginació del castellà a Catalunya, a les Illes, al País Basc o a Galícia són ridículs, en el cas d’Astúries assoleixen la categoria d’esperpèntics- és voler evitar que a Astúries es desenvolupi amb força un moviment nacional que posi encara més en qüestió el model centralista espanyol. Amb l’agreujant que, pels nacionalistes espanyols, s’estaria parlant del seu Kosovo, del seu bressol nacional, amb Pelai i la Reconquesta al capdavant.
Compartiu aquest article:
6 Missatges al fòrum
A la mateixa secció
Desembre de 2009 – Xifres de legitimitatDesembre de 2009 – Sí, és un èxit rotund
Desembre de 2009 – Independentisme que cavalca?
Novembre de 2009 – Circumscripcions petites
Octubre de 2009 – Falsos i autèntics trilingües
Octubre de 2009 – Indignitat al Constitucional
EDITORIAL
Xifres de legitimitat
Arribar a la xifra de dos milions de morts per aconseguir el dret a l’autodeterminació és una tragèdia que cap nació ha de desitjar ni permetre -tampoc la que vol impedir la secessió. El 2005 el Sudan del Sud, després d’una horrible guerra, va aconseguir que l’Estat sudanès li reconegués el dret a escindir-se. Ara acaba de conèixer quines xifres necessitarà per assolir la independència en el referèndum el 2011. En tan sols cinc anys de diferència, dos països tan diferents com el Sudan del Sud i Montenegro hauran establert uns tants per cents molt semblants perquè el desig d’emancipació els sigui reconegut.
COLUMNISTES
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
VIST I DIT
«Era una guerra. Ni tan sols podria dir quanta gent vaig matar»
El programa People & Power, de la cadena Al Jazeera, relatava l'any passat l'experiència d'una nena soldat a la República Democràtica del Congo.
«Si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua.»
Rosa Calafat
Lingüista, en una entrevista al diari El Punt.
AMB EL SUPORT DE
