«Hola, bon dia». «Hola, buenos días, dígame»
Publicat el dilluns 16 de juny de 2008
«Hola, bon dia». Així de concís, així de senzill i sense cap més complicació em presento a organismes públics catalans per a efectuar qualsevol tipus de gestió. Una darrera l’altra, trobo la resposta següent: «Hola, buenos días, dígame». Un exercici empíric poc rigorós si vostès volen, però que els convido a efectuar en jutjats, registres, oficines de correus i altres organismes públics.
Sobre el paper (la llei), les dues llengües s’equiparen. A la realitat, se sobreposen. A la política, es manipula. I a l’administració, s’ignora. Aquestes són les realitats del català a Catalunya, perquè no es pot parlar d’una sola realitat. Per tot això, no es pot parlar de situació de la llengua, perquè en cada àmbit en té una.
En el supòsit que plantejo: des d’àmbits de l’Estat espanyol es posa en dubte la necessitat de l’obligatorietat de conèixer el català per exercir una plaça pública a Catalunya (subvencionada per tots els ciutadans, per tant), criticant en certs casos la regulació d’aquest deure. Hi ha algú que pensa que sempre és millor parlar de deures i després de drets, per allò de «reps el que dónes». Doncs bé, en aquest cas, algú s’ha plantejat si el ciutadà que s’adreça en català davant un organisme públic ubicat a Catalunya i en front d’un funcionari públic, i contesta en castellà, perquè així ha rebut la resposta, no compleix amb el deure de conèixer el castellà? Però al mateix temps, no podem passar per alt que es vulnera un dret bàsic: el de la tutela judicial efectiva: el dret a dirigir-se a l’administració pública en qualsevol de les llengües oficials del territori
En l’àmbit dels convenis col·lectius de treball, per exemple, quan ens ocupem de la normalització lingüística, simplement es diu que s’hauran de penjar cartells informatius a la seu de l’empresa en català i si s’escau, en castellà. On és la discriminació? Es prohibeix un cartell en particular? O s’intenta garantir la presència d’un i oferir també l’altre?
Amb una simple vocació docent, vull remarcar finalment la diferència entre discriminació i discriminació positiva; aquesta última s’ocupa de tractar de manera diferent fets fàcticament idèntics amb tractament o situacions desiguals. D’això parlem.
Compartiu aquest article:
Respondre a aquest article
13 Missatges al fòrum
COLUMNISTES
> Vols fer-nos algun comentari? Envia'l a la nostra bústia de correu> Digues la teva als fòrums de les notícies o dels articles d'opinió i anàlisi
VIST I DIT
El segle XX i el nacionalisme cors
Un recull dels principals esdeveniments de la història del segle passat a l'illa de Còrsega, des del punt de vista de la seva lluita nacional.
